músicai les arts plàstiques a poemes sobre animals del Príncep dels Poetes. 3.2. engloba els números, el pas del temps i el saber comptar, cada un dels . Elvaig utilitzar per il·lustrar «L’ametller», un dels capítols del meu llibre Els arbres. Hi vaig escriure això: «Fil·lis romangué sola a les terres pater-nes amb l’esperança al cor. Esperava i esperava dia a dia el retorn del seu amant. Seguia i resseguia constantment el camí des del palau reial fins a la platja, d’on al- Isobretot no oblidis. I, sobretot, no oblidis que el teu temps. és aquest temps que t’ha tocat de viure: no un altre, i no en desertis, orgullós o covard, quan et sentis cridat. a prendre part, com tothom, en la lluita, car el teu lloc només tu pots omplir-lo. Creix, això sí, en la llengua la tribu, Anuncio COMENTARI DE POEMES MIQUEL MARTÍ I POL Miquel Martí i Pol (Roda de Ter , 1929) és un del poetes més significatius de la represa literària catalana dels anys 50 i 60 , tot i que la seva obra no fou pràcticament coneguda pel gran púlic fins els anys 70 , en ser publicada l'edició en tres volums de la seva poesia completa . Sobreviussi vens d’un terratrèmol. D’alguna cosa que d’alguna manera t’ha vençut però te n’has sortit. Més val això que res, però de l’anar fent no en dic sobreviure, sinó viure. Desviure’s. “La intel·ligència és l’art, el de saber calar que la bondat és el negoci que fa arribar més lluny”. Desprésde la polèmica sorgida al diari “El País” el gener de 1993 entre el crític Joan Ferraté i Jaume Coll, curador de la segona edició de Poesia (1992), i de l’higiènic i necessari debat encetat per Xavier Bru de Sala –també a “El País”, entre febrer i març de 1996– sobre els valors intrínsecs del príncep dels poetes –més enllà dels límits Enel poema “Temps” de Vicent Andrés Estellés, el autor explora los temas de la belleza y la melancolía a través de una combinación de imágenes deslumbrantes y reflexiones introspectivas. A lo largo del poema, Estellés nos sumerge en un mundo lleno de contrastes, donde la fugacidad del tiempo se entrelaza con la eternidad de la poesía. Elsllatins, que no se solien equivocar gaire, deien que el temps passa, fuig (tempus fugit). Però per poc que hom s'hi fixi, es fa evident que els qui passem o fugim som nosaltres, i l'existència En la 2ª estrofa, el poeta reflexiona sobre el pas del temps i la consegüent pèrdua de la seva jovenesa. - En la 3ª estrofa, constata la tristesa que li produeix el pas del temps però, això sí, es rebel·la contra el fatalisme del destí. - La funció del fruit adquireix, ni que només sigui conjunturalment, una dimensió simbòlica. PLANTARSOBRE LA TERRA. Plantar sobre la terra els peus. Ja no tenir por. Sentir com puja la saba, amunt, amunt. Créixer com un arbre. A la seva ombra aixoplugar algú que també se senti sol, sola com tu, com jo. (D’El blat del temps, 1986) Per llegir tots els divuit poemes de Montserrat Abelló traduïts a l'hebreu per Itai Ron, cliqueu aquí. DN8vYRd.